Aquest programa ofereix una riquesa tímbrica molt interessant i poc habitual en la música de cambra; la calidesa de la veu del violoncel, la puresa de la veu i l’àmplia sonoritat del piano s’envolten i juguen entre sí, creant així un espai sonor únic.

Aquesta selecció de peces n’és un petit tast, amb el que recorrerem un camí pel Romanticisme líric d’alguns dels compositors dels països amb més tradició musical i cultural, com son el compositor italià Paolo Tosti, els alemanys Johannes Brahms i Richard Wagner o els russos Pyotr Ilyich Txaikovsky i Sergei Rachmaninov, amb unes peces d’un lirisme i una profunditat excepcionals, passant també per un estil compositiu molt propi i íntim de Frederic Mompou que sense pretendre innovar, amb influències dels impressionistes francesos com Gabriel Fauré o Francis Poulenc i amb l’herència de la música popular catalana, va acabar creant aquest món sonor peculiar que ell mateix anomenava “la música menys composta del món. Jo no componc, descomponc”.

I acabarem aquest camí amb uns llenguatges dels anomenats “nacionalismes musicals”, una combinació de folklore i música clàssica, incloent una exquisida Baquiana Brasileira del compositor Heitor Villa-Lobos amb un estil també molt personal i idiosincràtic del que ell diria “mi música es natural, com una cascada”, i les Siete Canciones Populares Españolas de Manuel de Falla, el compositor espanyol mès important del segle XX, on reuneix cançons populars de regions diferents del país.